Love me, Love me, Love me

No puc evitar la temptació de repetir-me amb aquest bonic curt de l'animador de Roger Rabbit, Richard Williams. Aquesta vegada ens explica una fàbula sobre estimar i sentir-se estimat o sobre la necessitat d'estimar i sentir-se estimat. No te la perdis.

Mafalda

Segons Quino, la nena Mafalda va nèixer el 15 de març de 1962: ja fem tard per celebrar el seu aniversari. Oh, llàstima. Mai és tard, però, per buscar una mica d'inspiració en la seva percepció entre repel·lent i encantadora de la realitat.
M'agradaria pensar que la Mafalda anava a la meva classe i que jo no m'assemblo al Manolito.

Fora de lloc - Andrew Wyeth

Adrew Wyeth. (1962). Wood Stove.

No sabria dir per què Andrew Wyeth va posar el racó més fosc de la casa al mig de la imatge. De tota manera m'agrada que entri claror per les finestres i, encara més, m'agraden les portes obertes.

Si vols detalls sobre l'artista i la seva obra, clica aquí.

Segur que durant l'any 1962 es va parlar molt d'aquesta foto que Richard Avedon havia fet només un any abans. Es diria que el fotògraf va saber captar molt bé l'habilitat de Nureyev per fer malabarismes amb el seu cos.

13 Rue del Percebe

Robert Doisneau. (1962). La maison des locataires.

Robert Doisneau - Vázquez. Quin dels dos va se el primer a tenir la idea? A mi m'agradaria pensar que van coincidir una nit de festa a alguna tasca del Madrid dels austries o potser una tarda al cafè Gijón o vés a saber on i es van posar d'acord per ensenyar les vides dels habitants d'un bloc de pisos. Què si no?

La Pedra

Aquest cop no tinc paraules, en Raimon sí:


Tires la pedra,
on anirà...?

Així és l'home,
qui sap on va...
qui sap l'home
on anirà.

Aquí, sota la nit,
et diria
que el mar és l'etern.

Aquí, sota la pluja
que cau,
et diria
que tot és pau.

Però
qui sap l'home,
qui sap on va,
qui sap l'home
on anirà.

Aquí, entre els amics,
et diria
que ens vorem
més enllà de tot cel.

Aquí, sota la pluja
que cau,
et diria
que tot és pau.

Tires la pedra,
on anirà...?

Així és l'home,
qui sap on va...
qui sap l'home
on anirà.


(1962)

Catherine Deneuve

Foto extreta de J'adore Deneuve.

 L'any 1962 apareix a Et Satan conduit le bal de Grisha Davat. A la foto sembla que estigui pensant: ja veuràs que jo m'atreveixo amb en Buñuel i l'Oliveira i tants i tants.

Mirar el futur pel visor de la càmera.

Clint jugant amb la càmera. Independent.ie

En Clint Eastwood devia estar començant la seva carrera. D'aquí ales pelis de l'oest i després Harry el Brut i després el jazz i després la direcció. Segur ja li feia il·lusió fer tot això quan jugava amb la seva càmera però estic més segue encara que no s'imaginava que acabés passant.

Com Brossa (i)

Sembla que la mà de Joan Brossa estigués burxant per fer un poema visual amb aquesta S impressionant (i invertida, tot s'ha de dir) fotografiada per Eugeni Forcano. El títol és Seguidors del Barça però no tinc ganes de saber quin va ser el resultat d'aquell dia, tant se val el que féssin perquè va quedar aturat en plena caravana.

Eugeni Forcano. (1962). Seguidors del Barça

Què va passar amb Baby Jane?

La pel·li What ever happened to Baby Jane? de Robert Aldrich també és part de l'any 1962. Terror psicològic o engany? Culpable o innocent? Ai, germaneta, germaneta, per què tens sang al cabell? No em diguis que el cartell no et fa por.

Sigui el que sigui, és una de les meves preferides de sempre.

Veinat

Quin veïnat més selecte dibuixava Vàzquez al número 3 de la Rue del Percebe. Llegint-lo un se sent com a casa.

Picasso (ii) - Esmorzar

Sembla que a Picasso li agradava molt l'obra Le déjeuner sur l'herve que Manet va havia pintat cent anys abans. Jo no sé si pensar que és sexi o misteriós o estrany. Potser les tres coses a l'hora.

El cas és que va fer diverses versions i estudis sobre el quadre de Manet. Aquí tens la versió que va fer en 1962 (potser volia celebrar alguna cosa).

Quin bon temps fer anar de picnic. Veritat?


Si t'interessa el tema pots llegir aquest article publicat al web del diari El País.

Fuck You Magazine of the Arts (ii)

Number 2. May 1962??

I visca el primer de maig!

Si vols més detalls sobre el Fuck You Magazine of the Arts clica l'enllaç Reality Studio, si en vols més sobre el primer de maig, tu sabràs.

Mètode Infalible

Método infalible. Pag 1

Método infalible. Pag 2

Sembla que Ibáñez feia coses com aquesta. em pregunto quin seria el mètode infalible que va seguir Ibáñez per ser tan graciós i realista a la vegada. Per cert, pel disseny dels mobles, ningú no pot negar que ho va pintar als anys 60.

Val, d'acord, Mortadelo y Filemón van ser favorits de la meva generació i següents. Si vols saber més sobre MyF visita la Página No Oficial de MyF.

Tomàquets mutants

Collites colosals al TBO dominical "Closer Than We Think" (January 28, 1962)

Qui vol tabletes concentrades per dinar si pot tenir panotxes i tomàquets gegants. Al fantàstic blog anomenat Paleofuture, he trobat aquest exemple de collites mutants que algú imaginava que tindriem algun dia. Per mi, ni tabletes i ortalisses gegants: prefereixo que cada cosa que em menjo decideixi quina mida tindrà i que m'hi càpiga al cistell i la nevera.